El llibre del Bou

Los primeros poemas traducidos por Sonia Serrabao del Libro del Buey de Manelic Ferret

EL LLIBRE DEL BOU (Manelic Ferret)

Traducció Sònia Serrabao

BOU

Si em pesa al bescoll aquesta esquella
sóc un bou. Talan talan. Els amos
em claven la besanca i hi ha un ix
a la pell dura del pernil
i Quatre forats per arrecades d’acer
com si fós orelles el meu nas.
Per herba nova rebufo però tota herba és past
pel foc tan sec com la pell sense dolor
del meu pernil. Camino castrat sota el verd i el roig
i la vida de l’alba i la meva ànima no enyora mulher. Sóc el lent
sapador del progrés i vaig a la vanguardia. Lent.
Sota el palmitxe hi ha una mina. Talan talan.

DIBUIXET

Allá on té el cargol la seva recòndita platea
amago la meva fama. Con que el sol viola
de menor a major i així s’espandeix
sobre follaza o sorra el cercle
de llum. La nit
verdadera i lúcida
s’encarrega de borrar-lo cada cop
llançant-hi el seu enorme oneig de formigues.

DARRERA LA PORTA

Sense forat de tancadura per a què serviria
el buit de l’ull. Sense polpa d’ull
deslliçant-se per la tancadura
sense ull puntós que rellisqui per una bava
freda per l’ull d’un volcà i rodoli
i creixi pel post de la porta que no es veu
com una llágrima de mineral
en general la llàgrima és vidre-
o com una gota d’or cuita
o com un òvul de sàbila
per a què serviria el buit de l’ull
l’iris cec a l’arcà rere la porta
a retina que creu arribar on ni tan sols l’ull
estrellat de déu atèny
¡ l’ull de déu és més inocu que l’ull
de l’home. On el sentit de l’ou
es resigna a negar que un món bronquial comença
més enllà de la porta tancada.

ELS MEUS AMANTS

Anys porto intentant guarir els meus
inconmesurables
defectes. Són llargs com aquell adjectiu.
Son tants com els amants de l’Agustini
-avui han tornat-
se’m pengen del lòbul de l’orellla i és tal el seu pes
que em porten mig de costat y tots creuen que és la cervesa
que camino així la dóna de l’Antonio però no.
Son ells. Un grapadet de litxis de plom
sirant cap el fons i tu els mastegues
però no te’ls empasses. Són tants I durs com les aglans
tots per mi la meva heredat el meu ensopeg el meu penjoll d’aglans.
Aquests amants que el diable em va enviar
si sols pogués odiar-los una mica.

LA SED
per en Tato

Per a què vull jo la llibertat si ni tan sols se què fer amb ella
si algú em descordés i em digués
mira aquí tens
la teva llibertat
la tiraria en un embut i me la beuria tota
aviam si d’una vegada se’m treu
aquesta sed horrible.

OH, DÉU, COMPRA’M

UN MERCEDES BENZ

Si pujo dalt d’aquest carretó qui emputxarà
vaselina a la rosca la seva roda única
bomba d’aire per inflar la seva roda única
tacs de goma al seu parell de crosses únic
i per déu que no transcorri tosca per l’asfalt.
Si em detinc davant del semàfor em llançaran
fletxes els conductors
del temps de la corneta apartar aquesta rampoina.
Tros de gamarús. Aparco el carretó i
alço cap a on viu déu usualment els ulls
em decideixo per la vorera ja a les vorades
m’aguaita la torba. Intento ésser simpàtic
per pal.liar el meu terror d’aragons:
no vull
colzades
I qui emputxarà si pujo dalt d’aquell carretó
Ningú perquè és el meu deure arribar allà o no pugui
detenir-me. Una vella camina lent davant meu
li crido pi pi pi i m’espanta la seva cara d’ensurt
o la meva cara d’ensurt? Tindré cara de boig
de groller d’ensurt
de carretó?

LA PEÇA

M’he trobat una peça
set vegades ho diré. La pota de la garoina
encaixada dins l’arc em porta al cap
la suggerència del mar. Faig un pas i sento
set punxades de mar. Maledicció de la garoina
vaig coixejant espantant nens. Quelcom molt sensible
d’aquest peu
d’aquest peu. Si no apareix l’amo
me l’agafaré. Dins del buit de l’orella
llances negres et tanquen el pas. Paraula sense límits
llances negres et tanquen el límit
Pota de paraula t’estiro una guitza
corres a colar-te per la drecera però canta la drecera
la seva lletania set vegades ho diré
no balles sino t’afinques a cridar-te
arrels secundàries principals
llances negres s’encabriolen
i surt paraula sense tocar el llindar
i la drecera balbucejant set vegades ho diré.
Paraula que no seràs La Paraula
si no apareix l’amo l’agafaré.

SENYOR SERENO

Senyor sereno
aquí no es pot dormir
tot està plè de mosques i l’aiguamoll
no deixa que passi la conga amb sa timba.
La terra escup bombolles
l’alegria se n’anà rere el gentiu ensabonat
mala cosa ser sereno en aquest lloc
on no es pot dormir amb una puta al costat
si tanques l’ull es com si l’obrissis
a la negror estigia o els fiquessis dins
la llaguna herminia i aquella dona és negra
d’ànima negra. Aquí no es pot dormir.
Potser un parpadeig.
No es cregui senyor sereno
que pretenc lucrar amb la vigilia.
No estem de carnaval.

EL RAT-PENAT

A fer una fumada a vingut aquest rat-penat
no pas a portar-me missatges de Luzbel. El deixo
arramblar-se sobre l’espatlla i li dic de pas
ets una au bellíssima que fuma i no m’angoixes
com a Aquell amb el seu corb mai més
mai més. Calla i expel.
els seus ulls de plaer. Puja i aleteja i fuig negre
contra la lluna. Voltejo el cap i sacsejo d’un cop
la cagada
que m’ha deixat a l’espatlla
com un estrella jeràrquica.

VALENTINOS, GARDELES I NEGRETES

Aquesta dona em té agafat per les banyes.
Només un bon cop de banya significa quelcom per mi
tota l’estona fent-me el maleït
bolero a flor de llengua ull de mig costat com un maleït
malendreç premeditat al traju perque la molt gil
no em confongui amb aquests vanidosos que suen seda
espero desentès i suau
miro cap allà cap aquí que el cafè
que com t’ha anat el dia i tot és farsa fa
posat de tio amb expedient negre passat ben dur
però ella sap tot ho sap
que em té agafat per les banyes
i entre el que em queda de front la idea fixa.
Només donar-li un bon cop de banya significa quelcom per mi.

Asociación C. Cubaneo Lo Auténtico